Vostè s’ha presentat alguna vegada com a especialista en somriures. ¿En què consisteix realment la seva feina?
Pot semblar senzill, però la meva feina integra moltes de les especialitats de l’odontologia. D’una banda, la periodòncia i la implantologia dental, que són especialitats quirúrgiques, i, de l’altra, la prostodòncia i l’estètica dental, que són especialitats restauradores. De fet, es tracta de tornar als pacients la funció o capacitat de mastegar després de perdre una o més dents, o si tenen un desgast sever, alhora que recuperem un somriure amb un aspecte totalment natural i en equilibri amb la fisonomia facial.
Per això el lema de Pretty Bites Healthy Smiles®?
Exacte! Una combinació de ciència i art per aconseguir un únic objectiu: una boca bonica i sana.
No tinc cap dubte que tornaria a escollir l’odontologia.
Per què va decidir estudiar odontologia?
Des de ben petita vaig mostrar una habilitat especial per les manualitats. Demanava als meus pares que m’apuntessin a activitats extraescolars relacionades amb les arts plàstiques. I hi van accedir, però a canvi vaig haver d’estudiar piano i fer molta natació. Sí, tenia molta traça per les manualitats.
Vaig cursar el batxillerat de ciències i m’agradaven moltíssim la biologia i el dibuix tècnic, i a poc a poc em vaig anar interessant per l’àmbit sanitari i assistencial. Bé, també havia somiat ser arquitecta, per allò de poder edificar i dissenyar. Al final, vaig triar el que podia ajudar-me a concentrar i potenciar totes aquestes habilitats en un únic ofici: l’odontologia.
Tornaria a escollir l’odontologia?
Sí, sin ninguna duda.
Qué es lo que desconocemos de la Odontología?
Que només la slow-dentistry és sinònim de qualitat i garantia. I que, en els temps que corren, és fonamental deixar la nostra salut bucodental en mans de professionals qualificats que facin servir tècniques que preservin al màxim les nostres dents naturals. Hem de fugir de les solucions miraculoses i de la «dentisteria de manicura». Al capdavall, es tracta de la nostra salut.
I per què no tenim en compte la qualitat?
No és que no la tinguem en compte, el que passa és que han proliferat negocis odontològics que s’anuncien prometent una infinitat de solucions que tenen poc a veure amb la realitat. Em refereixo, és clar, a la nostra realitat com a professionals de la salut.
Tampoc es pot esperar un gran resultat si el temps que un doctor «pot dedicar» a un pacient es limita a 15 minuts.
Una dada que ajuda a entendre el que deia: ara mateix, el 35% de la meva activitat consisteix a tractar procediments previs no satisfactoris per al pacient, i això significa que moltes vegades comencem des de -10.
De què se sent orgullosa?
D’haver tingut l’oportunitat de participar com a voluntària a les brigades rurals odontològiques fruit de la col·laboració entre Dentistes sense Fronteres i la Fundación Vicente Ferrer, a Anantapur, al sud de l’Índia.
Vaig intentar ajudar tan bé com vaig poder… i no m’imaginava que rebria tant a canvi! La millor recompensa va ser el somriure afectuós i sincer de centenars de persones.
Quan mira una boca, ¿què hi veu?
Puc reconèixer els trets de la personalitat de la persona que tinc al davant, i fins i tot els seus hàbits (no només els dietètics). També penso com podria millorar-li el rostre i l’expressió a través del somriure, i ben ràpidament em faig una composició mental de com quedaria. Sovint comparo la boca amb un quadre. Els llavis són el marc del quadre. I tot això ho faig sempre, no ho puc evitar. (Riu.)
Quina relació té amb els seus pacients?
Encara que han de tenir la boca oberta gairebé tota l’estona, i, per tant, no poden parlar, tinc la sort de poder dir que conec els meus pacients i que hi connecto molt bé.
Per a mi, cada pacient és un món.
Els tractaments complexos i que impliquen un canvi substancial tant des del punt de vista funcional com estètic requereixen una atenció absolutament personalitzada, un estudi rigorós del cas, conèixer les preferències de la persona que tractarem, entendre les seves pors. En aquest sentit, soc tota orelles. Per a mi, cada pacient és un món. Quan entenc el que busca, comencem a treballar.
La por al dentista ha passat a millor vida?
És absurd basar les creences pròpies en les experiències dels altres. El dentista no fa mal i, en qualsevol cas, les tècniques d’anestèsia modernes són unes grans aliades.
Quan és aconsellable acudir a un especialista en odontologia estètica?
Quan una persona no se senti còmoda amb el seu somriure o no li agradi. Podria esmentar una llista inacabable de problemes bucodentals que enlletgeixen la boca; per exemple, les dents petites i separades, les dents fosques o amb tincions, el desgast sever, etc.
Però només diré que la mirada i el somriure són la nostra carta de presentació. Val la pena que els cuidem bé.
Posi’m un exemple d’un somriure bonic.
Julia Roberts. És un clàssic difícil de superar.
A qui admira?
A l’activista pakistanesa Malala Yousafzai, per la seva determinació, fermesa i coratge a l’hora de defensar els seus ideals, que gairebé li van costar la vida.
Comparteix els seus valors?
Comparteixo els seus valors i l’admiro per la defensa del dret de les dones a l’educació al seu país, i pels seus increïbles ensenyaments de pau i de tolerància, que li van valdre el Nobel de la Pau.
I odontològicament parlant, a qui admira?
Al professor Frank Spear, pioner de l’odontologia interdisciplinària tal com l’entenem avui, i que des dels anys noranta lidera un reconegut centre de formació a Arizona, als Estats Units. Com a mínim, el visito una vegada l’any.
Quin és el seu últim projecte?
Un article científic per a Cochrane Oral Health Group (COHG) sobre les visites periòdiques de manteniment per preservar la dentició.
Sempre hi ha una raó per somriure?
Sempre. En qualsevol situació, un somriure ho millora tot.
— Carolina Manresa, 2017
