1. Manresa, C.; Sanz-Miralles, E. C.; Twigg J.; Bravo, M.
Supportive periodontal therapy (SPT) for maintaining the dentition in adults treated for periodontitis.
Cochrane Database of Systematic Reviews, 2018, 1, 1-57.
Article de revista. Índex d’impacte de l’any de publicació: 5,91.
Resum: En aquest estudi, per determinar l’efecte de la teràpia periodontal de suport (SPT) en el manteniment de la dentició de pacients periodontals tractats, es plantegen diversos objectius. L’objectiu primari és comparar l’efecte de l’SPT versus només el seguiment o intervencions alternatives que no incloguin desbridament mecànic. Els objectius secundaris són comparar els efectes de l’SPT realitzat per periodontòlegs versus no especialistes, comparar l’efecte de l’SPT amb intervencions complementàries o sense, comparar l’efecte de diferents tècniques i dispositius per al desbridament mecànic de l’arrel com a part de l’SPT, i comparar l’SPT en diferents intervals de temps.
2. Manresa, C.
Mantenimiento Periodental en el paciente interdisciplinario. A propósito de un caso. Resultados a largo plazo.
Periodoncia Clínica, 2016, 5, 69 – 76.
Article de revista. Sociedad Española de Periodoncia y Osteointegración (SEPA). ISBN/ISSN: 2386-9623.
Resum: En aquest treball es van descriure el diagnòstic, el pla de tractament interdisciplinari i el programa de manteniment periodontal que es van dur a terme tant durant la fase correctora i rehabilitadora, com després d’acabar el tractament, en una pacient jove amb periodontitis agressiva. A més, amb un seguiment de nou anys, es va documentar l’evolució dels resultats a llarg termini des del punt de vista periodontal, funcional i estètic. La col·laboració de la pacient va ser absoluta des de l’inici del tractament i els resultats obtinguts van ser altament satisfactoris. Durant la fase de manteniment es va aconseguir preservar tota la dentició, i pràcticament no es van registrar modificacions dels paràmetres clínics periodontals, funcionals i estètics.
3. Manresa, C.; Bosch, M.; Manzanares, M.C.; Carvalho, P.; Echeverría, J.J.
A new standardized-automatic method for Bone-to-Implant-Contact histomorphometric analysis based on Backscattered Scanning Electron Microscopy images.
Clinical Oral Implants Research, 2014, 25, 702 – 706.
Article de revista. Índex d’impacte de l’any de publicació: 3,123.
Resum: En aquest treball es va establir un procediment d’anàlisi d’imatges per mesurar el contacte os-implant (BIC) mitjançant una aproximació no subjectiva i sistemàtica basada en imatges de microscòpia electrònica de rastreig amb electrons retrodispersats (BS-SEM).
4. Manresa, C.; Bosch, M.; Echeverría, J.J.
The comparison between implant stability quotient and bone-implant contact revisited: an experiment in Beagle dog.
Clinical Oral Implants Research, 2014, 25, 1213 – 1221.
Article de revista. Índex d’impacte de l’any de publicació: 3,889.
Resum: Per provar la hipòtesi que els mesuraments de l’estabilitat de l’implant fent servir AFR es correlacionen amb dades histomorfomètriques de contacte os-implant (BIC), en aquest treball es va dur a terme un experiment en un gos beagle. El resultat va ser de no correlació entre els valors de BIC (obtinguts pel nou mètode desenvolupat en aquest estudi) i ISQ (obtinguts utilizant Osstell Mentor®). Finalment, per aclarir l’actualment controvertida relació entre l’AFR i els paràmetres histomorfomètrics es va fer una anàlisi exhaustiva de la bibliografia publicada en aquesta àrea de treball en els últims quinze anys.
5. Aparicio, C.; Manresa, C.; Francisco, K.; Ouazzani, W.; Claros, P.; Potau, J.M.
The long term use of zygomatic implants: a ten year clinical and radiographic report.
Clinical Implant Dentistry and Related Research, 2014, 16, 447 – 459.
Article de revista. Índex d’impacte de l’any de publicació: 3,821.
Resum: L’objectiu d’aquest treball va ser comunicar resultats a llarg termini en la rehabilitació del maxil·lar superior amb implants zigomàtics (IZ) i normals (IN) en 22 pacients consecutius. Es va estudiar el Cumulative Survival Rate (CSR) dels IZ i IN, i les pròtesis i complicacions es van avaluar durant 10 anys. La mobilitat de l’implant es va avaluar fent servir el Periotest®. La salut dels sins es va avaluar radiogràficament i clínicament d’acord amb la puntuació Lund-Mackay basada en CBCT (Cone Beam Computed Tomography) i l’enquesta de Lanza i Kennedy recomanada per TFR (Task Force on Rhinosinusitis), respectivament. També es va preparar un qüestionari de satisfacció (Oral Health Impact Profile) per valorar la qualitat relativa de salut en pacients edèntuls i mesures anatòmiques diverses. Segons les conclusions de l’estudi, la rehabilitació a llarg termini del maxil·lar superior severament atrofiat és un procediment predictible.
6. Aparicio, C.; Manresa, C.; Francisco, K.; Aparicio, A.; Nunes, J.; Claros, P.; Potau, J.M.
Zygomatic implants placed using the zygomatic anatomy-guided approach versus the classical technique. A proposed system to report rhino-sinusitis diagnosis.
Clinical Implant Dentistry and Related Research, 2014, 16, 627 – 642.
Article de revista. Índex d’impacte de l’any de publicació: 2,796.
Resum: L’objectiu d’aquest treball és comparar els resultats en la rehabilitació del maxil·lar superior atrofiat amb implant zigomàtic (IZ) i implant normal (IN), usant la classical zygomatic technique (CZT) i el zygomatic anatomy-guided approach (ZAGA). També es proposa establir un sistema estandarditzat per dur a terme el diagnòstic de rinosinusitis associat a la col·locació dels IZ. Es van seleccionar 22 pacients zigomàtics consecutius operats entre 1998 i 2002 i 80 pacients consecutius operats entre 2004 i 2009, i es van utilitzar les mateixes eines esmentades en el resum de l’article anterior. Es va concloure que tots dos procediments (CZT i ZAGA) tenen resultats clínics similars en relació amb la supervivència de l’implant. La versió ZAGA és capaç de rehabilitar immediatament el maxil·lar superior atrofiat severament, minimitzant el risc de sinusitis. A més, s’aconsegueixen pròtesis més confortables, menys voluminoses, i fàcils de netejar.
7. Aparicio, C.; Manresa, C.; Francisco, K.; Claros, P.; Alández, J.; González-Martín, O.; Albrektsson, T.
Zygomatic implants: indications, techniques and outcomes, and the Zygomatic Success Code.
Periodontology 2000, 66 2014, 41 – 58.
Article de revista. Índex d’impacte de l’any de publicació: 3,632.
Resum: Aquest treball és una revisió bibliogràfica sobre les indicacions dels implants zigomàtics i les seves tècniques quirúrgiques i prostèsiques. A més, l’estudi inclou dades sobre els resultats del zigomatic anatomy-guided approach (ZAGA) i proposa un Zygoma Success Code, amb criteris específics per puntuar l’èxit de l’ancoratge de l’implant zigomàtic.
8. Aparicio, C.; Gonzalez-Martin, O; Manresa, C.; Ouazzani, W.
Chapter 18. Complications. Zygomatic Implants: the Anatomy-Guided Approach.
Regne Unit: Quintessence Publishing Group, 2012. Pàg. 243-259.
Capítol de llibre. ISBN 978-1-85097-225-9.
Resum: Amb aquest capítol es va col·laborar en la publicació d’un llibre que revisa l’estat de l’«art» dels implants zigomàtics. L’obra inclou noves tècniques quirúrgiques de col·locació, consideracions anatòmiques i biomecàniques, obtenció d’imatges del zigoma, possible reacció dels sins, contraindicacions, consideracions prostèsiques i actuació davant de les complicacions. El llibre proporciona les directrius necessàries per fer servir els implants zigomàtics en la rehabilitació dels pacients edèntuls.
9. Aparicio, C.; Ouazzani, W.; Aparicio, A.; Fortes, V.; Muela, R.; Pascual, A.; Codesal, M.; Barluenga, N.; Manresa, C.; Franch, M.
Extrasinus Zygomatic Implants: Three Year Experience from a New Surgical. Approach for Patients with Pronounced Buccal Concavities in the Edentulous Maxilla.
Clinical Implant Dentistry and Related Research, 2010, 12, 55 – 61.
Article de revista. Índex d’impacte de l’any de publicació: 2,803.
Resum: Davant d’una concavitat bucal pronunciada, el cap de l’implant s’ha de col·locar lluny de la cresta alveolar en una direcció palatal, fet que porta a la construcció de ponts voluminosos. Tenint en compte aquest problema, en aquest treball es va dur a terme un estudi clínic de tres anys amb un seguiment mitjà de 41 mesos sobre vint pacients consecutius amb aquestes característiques anatòmiques. Es van inserir els implants (36 en total) fent servir una tècnica quirúrgica fora del si, que permet fer emergir el cap de l’implant a la part superior de la cresta alveolar, o a prop. Això resulta altament beneficiós des del punt de vista de la neteja i el confort del pacient.
